Successió d’instants,
de projectes irrealitzables.
Fugaç és la infantesa
i la maduresa farcida
de mentides i desenganys.
Tot és polseguera, però
la ceguesa de l’home
encara espera miracles.
No sents la veu dels anys,
que silenciosa et parla?
N’estic ben segur;
és fals el camí i no hi ha retorn.
I, obstinat, encara perseveres
amb somnis impossibles;
que n’ets d’il·lús.
No em facis ganes de riure.
Què és la vida,
sinó un sac de clovelles?